lunes, 9 de junio de 2014

PROJECTE PAC 3, DISSENY I VALORACIÓ GLOBAL ASSIGNATURA (presentació en format cas/història a continuació)

¿No creieu que la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu que doni sentit a les activitats?

Aquesta és una de les preguntes que es van plantejar a l’hora d’iniciar aquest projecte.
Sens dubte, un problema significatiu ben formulat i contextualitzat és una bona plataforma sobra la qual construir coneixement. Així, quan se’ns planteja un problema se’n crea una representació mental, seguidament es produeix una manipulació activa de l’espai del problema, es representen els seus components i dimensions, es generen hipòtesis i, finalment, s’arriba a les conclusions. Es tracta d’una construcció progressiva i compartida de coneixement actiu.

L’aprenentatge basat en problemes és una metodologia didàctica per descobri­ment guiat, mitjançant la qual els alumnes construeixen el seu coneixement sobre la base de problemes de la vida real. Durant la posada en marxa d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen un aprenentatge del seu propi coneixement, elaboren un diagnòstic de les seves pròpies necessitats d’aprenentatge (metacognició), comprenen la importància de treballar coo­perativament i col·laboradora, aprenen de la interacció amb els altres membres del grup, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació, actitud crítica i, en definitiva, les competències necessàries per assolir els objectius establerts.

En els darrers temps, i en el camp de l’educació, hi ha una forta aposta pel constructivis­me i l’aprenentatge centrat en l’alumne de forma que sigui aquest/a el/la que construeixi el seu propi aprenentatge a través de tècniques i metodologies que ho afavoreixin, basant-lo en coneixements previs (organitzadors), presents i passats, que ja té assolits. Dins d’aquest corrent, Jonassen considera que és la construcció de models mitjançant la informàtica, l’activitat tecnològica la que més pot contribuir al canvi conceptual i al desenvolupament de models mentals. ¿Com es produeix la construcció de models mentals? Es tracta d’una reorgantizació extrema de les estructures del coneixement. Això succeeix gràcies a un desafiament de tota l’estructura existent i només té lloc si és intencional, conscient de que l’estructura existent no és adequada. El canvi conceptual intencionat és fruit de la voluntat d’integrar la nova informació contradictòria amb el que l’alumne ja sap , en comptes d’ignorar-la.

Al treball que es presenta a les següents pàgines, es mostra com a partir d’un problema significatiu que ha sorgit a l’aula, s’han seleccionat uns objectius d’aprenentatge a assolir i s’ha realitzat un petit pla d’acció amb unes quantes activitats a dur a terme que han comptat amb el concurs de les TIC i alguna orientació sobre la manera d’avaluar la consecució de l’aprenentatge per tal de donar resposta al problema sorgit.
L’objectiu ha estat aconseguir un aprenentatge significatiu mitjançant la mediació de les TIC i  dintre de la concepció constructivista de l’aprenentatge basat en la resolució de problemes.

2.  DISSENY DEL PROJECTE

A continuació, es presenta l’estructura i el format de la fitxa del projecte tot ampliant i detallant el disseny, especialment la fonamentació científica.

PROJECTE: DE FLOR EN FLOR
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS

-Aprenents: 25 alumnes P5

-Mediadors: tutora de l’aula, psicopedagga del centre

DESCRIPCIÓ DE LA TECOLOGIA MEDIADORA

- Tecnologia mediadora: ordinadors amb connexió a Internet, canó i projector, PDI (pissarra digital), càmera de fotos amb vídeo integrat, pen drive.
- Programari utilitzat:
-power-point, o una presentació multimèdia amb profusió de fotos inte­ractives, vídeos incorporats, enllaços a pàgines web (Prezi).
-JClic
-Programa acolorir flors: 2.0 Flower Maker
- Programa editor de vídeos: Movie Maker
                                           ANÀLISI DEL PROBLEMA (JONASSEN)      

Arriba la primavera i, després de treballar la rosa de Sant Jordi des de diferents àrees, els nens i nenes volen saber quines altres flors trobem en aquesta època de l’any.  Partim d’una pregunta que porta implícit l’objectiu del projecte.

Segons Jonassen podriem considerar que:

-Ens trobem amb un problema mal estructurat ja que es troba en l’activitat diària i requereix la integració de diversos camps de contingut que no esta restringit. Els alumnes han d’estar preparats per treballar de forma conjunta amb la resta de companys, han d’estar preparats per adquirir nous coneixements, nou vocabulari i descobrir el medi.

-Els objectius que es plantegen estan directament relacionats amb el tema, conèixer les diferents tipologies de flors, com són (les seves parts, els seus colors, formes, mides), com creixen, on les trobem, quines plantes trobem a altres països a la primavera, el procés de pol•linització. Els objectius estarien relacionats amb les qüestions i dubtes plantejats pels alumnes.

-El problema pot resultar complex perquè el nombre de temes que actuen són amplis. La mestra haurà de saber sintetitzar i acotar els temes a partir de la demanada de l’alumnat.

-Pel que fa a l’especificitat de camp es tracta d’un problema contextualitzat i integrat, parteix dels interessos dels alumnes i d’una vivència propera.

-És un problema que usa regles ja que es té un propòsit clar que és restrictiu però no restringit a un procediment o mètode específic.

-Les habilitats que necessiten serien les lingüístiques i les digitals, les primeres degut a que al haver de buscar informació, han d’adquirir nou vocabulari i les segones ja que han de buscar la informació a través d’Internet i han de saber utilitzar l’ordinador així com la càmera fotogràfica. Altres habilitats que necessitarien serien la de síntesi, cooperació i

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA

-El problema sorgeix després d’una experiència escolar on s’ha treballat la rosa de Sant Jordi a partir de les diferents àrees de coneixement (medi, matemàtiques, llengua, plàstica).

-Els alumnes continuen interessats en el món de les flors i una dia una nena porta una margarida a classe que ha collit del pati i pregunta si aquesta floreta també viu a la primavera. A partir d’aquí, són els alumnes els que decideixen investigar i buscar la solució al problema que ha sorgit.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

-Es desenvolupa a una escola pública d’Educació Infantil i Primària.

-Concretament a l’aula d’infantil 5 anys (P5). Les activitats es fan dins l’aula ja que disposa de pissarra digital, a l’aula d’informàtica i també al pati, on es fotografien les flors que tenim.

-També es podria considerar la idea de sortir de l’escola ja que es troba en un entorn rural.

-L’alumnat està familiaritzat amb l´ús de les TIC i la gran majoria d’alumnat té connexió a Internet a casa. Al primer i segón trimestre han utilitzat els ordinadors del centre i ja s’han
dut a terme altres activitats on s’ha utilitzat la pissarra digital de l’aula. La participación del centre i les famílies amb l’ús del Blog del centre és molt activa.

CARACTERÍSTIQUES DEL APRENENTS

-Es tracta d’un grup de 25 alumnes amb 12 nens i 13 nenes.

 -Hi ha una nena marroquina que està al centre des de P3 i un nen amb dificultats en comprensió i expressió oral (actualment rep el suport de la logopeda 1h dos cops per setmana). És un grup participatiu, força mogut i actiu.

- El grupe està acostumat a treballar per projectes de treball, en activitats en grups col•laboratius així com a utitlitzar les TIC en el dia a dia.

- És un grup molt potent a nivell de contingut però que a vegades mostra problemes conductuals. L’ús de les TIC és ideal a l’hora de promoure la motivació en l’adquisició de nous aprenentatges de manera interactiva. El grup mostra interés enfront noves activitats i eines d’aprenentatge.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR
Competència d’aprendre a aprendre:

- Prendre consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal.
- Adquirir un pensament estratègic, capacitat de cooperar i el maneig eficient de recursos i tècniques de treball per transformar la informació en coneixement propi.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual:

- Tractament de la informació i competència digital.
- Competència d’autonomia i iniciativa personal.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
- Competència social i ciutadana.

Competències metodològiques:

- Tractament de la informació i competència digital
- Gestió de la informació usant suports com les Tic com a element essencial per a nformar-se, aprendre i comunicar-se.

Objectius específics d’aprenentatge

-Conèixer les diferents plantes de la primavera
-Conèixer i identificar les seves característiques (parts, forma, color, mida)
-Conèixer el procés de creixement d’una flor i el procés de pol•linització
-Trobar informació en diferents contextos.
-Utilitzar les eines tecnològiques de forma adequada
-Ser capaç de planificar, organitzar i prendre decisions.

Capacitats: Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels diferents llenguatges i mitjançant l´ús de les tecnologies.
CONTINGUTS
Conceptuals:
- Característiques de les diferents flors de la primavera
- Identificació de les seves parts, colors
- Les fases del creiexement de les flors
- El procés de pol•linització.
Procedimentals:
-Utilització de les eines informàtiques
-Recerca d’informació mitjançant les TIC
- Ús del JCLIC
Actitudinals:
-Tenir una actitud positiva i cooperativa amb els companys
-Participar activament en el treball cooperatiu
- Tenir en compte les pautes-guia de la mestra en la realització de les activitats
-Tenir una actitud motivadora per obtenir un aprenentatge significatiu
-Tenir cura dels materials que s’utilitzen i també de les eines com l’ordinador, la impressora i la càmera digital.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I PAPER DE LES TECNOLOGIES

Seqüència d’activitats:

Sessió 1:  Treball de debat grupal: Què sabem i què volem saber?

Sessió 2: Treball de debat grupal: Com ho podem saber? Propostes de cerca d’informació, estratègies de resolució de problemes, aparició d’hipòtesi sobre el problema.

Sessió 3: Anàlisi de la informació aportada per cada alumne a la classe i classificació del material suport i les fonts utilitzades. Posada en comú i organització, anàlisi i interpretació de la informació aportada.

Sessió 4: Visita del jardiner de l’escola: Xerrada sobre alguns dels aspectes que ens ajuden a resoldre el nostre problema inicial.

Sessió 5: Observació les diferents flors del jardí del pati. Fem fotos amb les càmeres fotogràfiques i parlem sobre elles a l’aula amb el canó i la pantalla.

Sessió 6: Veiem a la pissarra digital el conte de l’Avella Ballaruga. Tractem el procés de pol•linització.

Sessió 7: Creem la pròpia flor amb l´aplicació informàtica 2.0 Flower Maker que ens permet combinar diferents formes de pètals, colors, mides.

Sessió 8 i 9: Creació del vídeo: La primavera ha arribat i moltes flors ens ha aportat. Els alumnes es graven entre si i expliquen què han après sobre les flors de la primavera.

Sessió 10. Què hem aprés? Conversem sobre el que hem aprés del tema.

La mestra finalment recull en un vídeo les activitats, les filmacions i els documents que s’han recollit i s’entrega còpia a cada alumne.

Paper de la tecnologia:

-En aquest context, la tecnologia no sols exerceix funcions de presentació i exercitació o pràctica, sinó una diversitat de funcions que van des de la comunicació, a la possibilitat d’expressió i elaboració de documents expressius; el seu paper més significatiu és la creació d’entorns diferenciats i específics per a l’aprenentatge.

-Les TIC s’observen no sols com a instruments transmissors d’informació, sinó com a eines de l’intel•lecte que, en interactuar amb aquelles, permeten analitzar i comprendre la realitat, representar i expressar els nostres coneixements, i possibiliten l’expansió de les nostres funcions i habilitats intel•lectuals per poder adquirir noves competències cognitives: les Tic es converteixen en instruments de potenciació impulsors d’habilitats cognitives.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DE LA PROPOSTA
Amb  aquest projecte s’espera que els alumnes ampliïn i reestructurin els seus coneixements previs i aprenguin significativament mitjançant les TIC. Tot ell s’insciu dins la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu i l’enfocament constructivista on es promou un aprenentatge  constructiu, actiu, col•laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.

Es considera que la persona dóna sentit a allò que l’envolta i construeix representacions mentals mitjançant activitats interpretatives i cognitives. De la mateixa manera que cadascú construeix el seu propi coneixement, cadascú té una visió personal sobre allò que estem interpretant i és en les interaccions on es construeix el vertader coneixement.

Cal tenir en compte que allò que per a nosaltres és significatiu, depèn de les nostres necessitats i intencions. El modelatge i la resolució de problemes són activitats constructivistas que poden portar a un aprenentatge significatiu i poden rebre el suport efectiu de la tecnologia.

Tal com diu al mòdul de l’assignatura Jonassen, el constructivisme es basa en la construcció del propi aprenentatge a partir d’experiències i situacions reals. En aquest cas, a partir dels coneixements previs de l’alumnat (què sabem) i dels seus interessos (què volem saber) són els propis nens i nenes els qui construeixen el seu propi aprenentatge a partir dels recursos que els hi proporciona la mestra i la interacció amb els materials, el medi i els companys i companys. D’aquesta manera, la motivació es converteix en un element d’alt valor per assolir l’aprenentatge significatiu.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
En el cas de la metodologia que ens ocupa l’aplicació de l’aprenentatge basat en problemes hi ha diversos aspectos de l’avaluació que cal tenir en compte com:

PER QUÈ AVALUEM:
-          Per a ensenyar millor i optimitzar les pràctiques educatives (per tant, avaluem també els processos)
-          Per facilitar que els alumnes es coneguin a si mateixos (metacognició)

     QUÈ AVALUEM:

      -L’adaptabilitat dels alumnes.
  -Les habilitats de l’alumnat.
  -La flexibilitat mostrada per l’alumnat en l’activitat.
  -El procés que porten a terme els alumnes
  -L’actitud a l’hora de realitzar les activitats
  -La relació i cooperació amb els companys
  -L´ús de diferents eines tecnològiques
  -Les estratègies de resolució utilitzades
      -La significativtat i funcionalitats dels nous coneixememnts adquirits a aprtir dels   objectius establerts
A més a més també avaluem la nostra tasca com a docent/psicopedagoga a l’hora de:
        -Satisfer els objectius claus del projecte
        -Facilitar el desenvolupament d’habilitats competencials i significatives
        - Aconseguir que els alumnes entenguin el problema i el procés a seguir per tal de resoldre-ho conjuntament.
        -Construir habilitats de raonament
        - Promoure la utilització d’estratègies i recursos TIC variats
        - Afavorir l’alumnat a utilitzar tasques –i treballar habilitats– de
           raonament com avaluar, resumir, comparar, sintetitzar.
Exemple Criteris d’avaluació: ( Els criteris estan pre­sentats a l’alumnat al principi de l’activitat així com el per què de l’activitat. Aquest activitat ens ajuda a... ens serverix per.. està en relació a...)

A nivell individual alumnat:

- Exposa de forma clara els coneixements assolits sobre el tema.
- Planifica, organitza i pren decisions.
- Coneix les característiques de les diferents flors
- Reconeix les Tic com a eines per a obtenir, compartir, transformar aprenentatges
- Mostra curiositat i iniciativa per descobrir i trobar respostes a la qüestió plantejada.
- Té iniciativa i es troba motivat a l’hora de fer les gravacions dels companys
- S’implica i està motivat durant tot el procés.

A nivell grupal:

        - Van formular hipòtesis?
- Van localitzar idees clau i conceptes per a la recerca?
- Van connectar la informació trobada amb el problema?
- Van relaborar les idees que havien generat?
- Van generar idees i temes de recerca addicionals?
- Van participar tots?

QUAN AVALUEM:

L’avaluació es portarà a terme durant tot el projecte i procés d’aprenentatge i es percep com a element d’autoanàlisi.

-Avaluació inicial: s’avalua en una conversa (activitat 1) els coneixements previs del alumnes.

-Avaluació formativa: durant tot el procés observarem el desenvolupament de les activitats i farem un seguiment del procés d’aprenentatge.

-Avaluació final:  s’observarà si els alumnes han variat els seus coneixements inicials, si hi ha hagut canvi conceptual. (activitat de gravació del vídeo, activitat 10)
TEMPORALITZACIÓ
El projecte es realitzarà durant quatre setmanes: Les dues últimes setmanes de maig i les dues primeres de juny. Es faran 10 sessions d’una hora aproximadament repartides de la següent manera:

Sessió 1: Què sabem i què volem saber? Recull en doc word. 19 de maig
Sessió 2:  Escrivim mail a les famílies. 21 de maig
Sessió 3 : Anàlisi de la informació obtinguda en diferents suports. 26 de maig
Sessió 4: Veiem pissarra digital conte L’Avella Balllaruga. 28 de maig
Sessió 5:  Observació de les flors del pati. Les fotografiem i projectem amb projector. 30 de maig
Sessió 4: Xerrada del jardiner de l’escola. 2 de juny.
Sessió 7: Creem la pròpia flor amb l´aplicació informàtica 2.0 Flower Maker. 3 de juny
Sessió 8 i 9: Creació del vídeo: què hem après. 4 i 5 de juny
Sessió 10: Conversa i tancament del projecte 6 de juny





3.  MAPA CONCEPTUAL: A continuació podem veure el mapa conceptual que mostra on se situa l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu:




CONCLUSIONS PROJECTE:

En aquest context, al llarg del projecte he pogut veure com la tecnologia s’ha convertit en una eina clau que ha transformat la manera en la que hem adquirit els aprenentatges que es requerien per poder donar resposta al problema plantejar de manera que l’ús de les TIC han fet evolucionar les competències personals de l’alumnat de manera activa. Els alumnes s’han mostrat motivats a l’hora d’utilitzar les diferents eines tecnològiques com l’ordinador i la pissarra digita i han integrat l’ús d’aquestes en la dinàmica del dia a dia.
Gràcies a elles hem pogut establir processos reflexius a partir de tota aquella informació  que han trobat de manera autònoma (a l’escola i a casa), que s’han fet seva i que l’han integrat de manera significativa als seus coneixements anteriors i en un entorn cooperatiu amb la resta de companys/es. Penso que ha estat molt ric el fet que cada alumne tingués l’oportunitat de fer la pròpia cerca d’informació per posteriorment compartir-ho amb la resta del grup, contrastar-ho amb altres informacions, consensuar i, finalment transformar, modificar i ampliar els esquemes de coneixememnt mica en mica.

 Les TIC  a més a més han permès als alumnes treballar a partir de materials rics com poden ser documentals específics de la pol·linització de les abelles i a més a més han facilitat la participació i la comunicació mitjançant els mail i el blog de l’escola amb les diferents fases del projecte.
Valoro molt positivament el fet d’haver trobat un problema significatiu, el qual ha estat de gran interès per haver sorgit del propi alumnat i posteriorment entre tots també haver construït el procés i les diferents eines, recursos i materials que ens han donat les claus a l’hora de resoldre el problema plantejat inicialment.

Aquesta darrera activitat, que engloba totes les bases teòriques treballades a l’assignatura fins al moment, m’ha permès resoldre de forma pràctica un problema dins el context escolar i m’ha donat l’oportunitat de valorar la importància de l’ús de les Tic dins els processos d’ensenyament i aprenentatge i com aquestes poden potenciar el disseny, l’anàlisi i l’aplicació de situacions que promoguin l’aprenentatge significatiu.
Així més que adquirir nous continguts que ja els havia assolit anteriorment amb l’estudi del material, he pogut lligar teoria amb pràctica i he pogut inscriure la teoria en la tasca docent diària. He assolit noves estratègies de treball amb eines tecnològiques dintre del context en el qual treballoi he après a integrar l’ús de les Tic en el disseny de les activitats del dia a dia no com una excepció sinó com una realitat viva i funcional en l’adquisició de coneixements de l’alumnat.

Amb aquest treball s’ha intentat potenciar el creixement intel·lectual, afectiu i social dels nens i nenes del grup classe, tenint en compte les seves necessitats, les seves demandes, els seus avenços. S’ha dut a terme un seguiment guiat, de manera que he fet de guia però han estat els alumnes els qui han anat construint mica en mica el seu camí, cadascú al seu ritme i segons els seus interessos.
Finalment, dir que s’ha portat a terme una metodologia constructivista en la que els objectius pedagògics han estat centrats en l’alumnat, els continguts no han estat una fita sinó una guia, com un instrument al servei del desenvolupament evolutia, de manera que les activitats que s’han porposat han estat aquelles a partir de les quals es treballava l’anàlisi, el descobriment, la interacció social i s’han tingut en compte les experiències anteriors dels nens i nenes per a comprendre els continguts tractats i poder potenciar així l’aprenentatge significatiu.

CONCLUSIONS SOBRE EL PROPI CANVI CONCEPTUAL:

El projecte m’ha permès tenir una bona experiència amb l’ús de les Tic, he ampliat coneixements teòrics, pràctics i el que per mi era més important: m’ha permès aplicar i posar en marxa a la pràctica educativa els coneixements adquirits fins al moment a l’assignatura i m’ha donat l’oportunitat d’integrar i tancar de forma rodona l’assignatura.

Per això, si fem una retrospectiva en el temps, m’adono que hi ha hagut un canvi conceptual en el meu model mental i que aquest ha crescut en nombre de conceptes i relacions. S’ha produït una clara reestructuració dels conceptes i un canvi conceptual. Més que paraules, cal observar dues mostres significatives d’això que són: les diferències entre el mapa inicial i els altres mapes que he anat construint i tot allò que recullo en aquest mini projecte.

Quan vaig iniciar l’assignatura, vaig començar a tractar el tema de les noves tecnologies des de la perspectiva del determinisme social. A més a més considerava que tot i la forta presència de les noves tecnologies a la nostre societat, aquestes no eren imprescindibles. Ara, i després de veure el resultat dels diferents mapes, considero molt important parlar de la nostra societat com la societat de la informació, aquella que inclou la tecnologia educativa arrel de l’ús de les TIC en l’educació.

Els mestres en l’educació actuem com a transmissors de coneixements i ho fem mitjançant estratègies i eines que siguin productives pels alumnes, eines que els motivin, i és això el que s’aconsegueix mitjançant les noves tecnologies. La tecnologia educativa és per tant, fruit de la societat en la que vivim i és una de les eines per aconseguir que l’educació sigui cada cop millor i més productiva pels alumnes. 

viernes, 6 de junio de 2014

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE EN FORMA DE CAS/HISTÒRIA

En el procés d’aprenentatge, els nostres coneixements s’emmagatzemen en la memòria de les persones en forma d’històries. Aprenem de les nostres històries i també a partir de les històries dels altres. El canvi conceptual en els estudiants es produeix a partir de la reelaboració de la pròpia història i de la interrelació amb les històries dels altres.

A continuació faré la presentació del meu projecte en un primer apartat en forma de fitxa tècnica d’història, i, en un segon apartat en format d’entrevista per tal d’ampliar la informació i oferir una visió més complerta i detallada del procés seguit.


1. HISTÒRIA EN FORMA DE FITXA TÈCNICA (MODEL KITE)


                      
                              QUINES FLORS TROBEM A LA PRIMAVERA:
                                       PROJECTE “DE FLOR EN FLOR"


L’aprenentatge que es pretèn
                                                
Amb  aquest projecte s’espera que els alumnes ampliïn i reestructurin els seus coneixements previs i aprenguin significativament mitjançant les TIC. Tot ell s’insciu dins la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu i l’enfocament constructivista on es promou un aprenentatge  constructiu, actiu, col•laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.


Així, tot el procés estarà mediat per les TIC que hi ha a l’escola, de manera que els alumnes aniran adquirint, coneixements tecnològics i continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, que els possibilitarà un canvi conceptual important i efectiu dotant de significativitat tot el procés d’ensenyament-aprenentatge com a fita de la concepció constructivista.

ÍNDEX
                CONTINGUT
         OBSERVACIONS
                                                    CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament
4 anys

Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC
Utilitza amb poca freqúència les TIC en l’ensenyament, però té nocions per ús diàri i particular

Tipus d’escola
Publica, de dues línies sense USEE. Ofereix educació infantil i primària.
Projecte aplicat a P5
Localització del centre
Vallirana, Baix Llobregat.
L’escola es manté aïlla del context
Connexió
Internet. Alta velocitat
Connexió a internet a totes les aules.
Localització dels recursos tecnològics
Una aula d’informàtica amb 22 ordinadors. Una PDI a cada aula
d’infantil i projector. Canó a la biblioteca i a l’aula d’anglès.
Encara podria haver més recursos però els més necessaris hi són. L’aula d’informàtica s’utilitza de P5 a 6è.
Situació socioeconòmica dels alumnes
Classe mtijana-baixa
Escola amb forta diferenciació econòmica del seu alumnat.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O DEL CAS
Nivell dels alumnes
P5. Educaci´Infnatil
Grup heterogèni
Area/unitat
Medi natural
Seguint els continguts del currículum. del  currículum. Descoberta de l’entorn.
                                                 FITES DE LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat
Sessió 1:  Treball de debat grupal: Què sabem i què volem saber?

Sessió 2: Treball de debat grupal: Com ho podem saber? Propostes de cerca d’informació, estratègies de resolució de problemes, aparició d’hipòtesi sobre el problema.

Sessió 3: Anàlisi de la informació aportada per cada alumne a la classe i classificació del material suport i les fonts utilitzades. Posada en comú i organització, anàlisi i interpretació de la informació aportada.

Sessió 4: Visita del jardiner de l’escola: Xerrada sobre alguns dels aspectes que ens ajuden a resoldre el nostre problema inicial.

Sessió 5: Observació les diferents flors del jardí del pati. Fem fotos amb les càmeres fotogràfiques i parlem sobre elles a l’aula amb el canó i la pantalla.

Sessió 6: Veiem a la pissarra digital el conte de l’Avella Ballaruga. Tractem el procés de pol•linització.

Sessió 7: Creem la pròpia flor amb l´aplicació informàtica 2.0 Flower Maker que ens permet combinar diferents formes de pètals, colors, mides.

Sessió 8 i 9: Creació del vídeo: La primavera ha arribat i moltes flors ens ha aportat. Els alumnes es graven entre si i expliquen què han après sobre les flors de la primavera.

Sessió 10. Què hem aprés? Conversem sobre el que hem aprés del tema.

La mestra finalment recull en un vídeo les activitats, les filmacions i els documents que s’han recollit i s’entrega còpia a cada alumne.


Cada sessió és d’1h.
L’espai variarà: les activitats en grup es faran amb la  PDI a l’aula ordinària, les activitats en parelles es   faran a l’aula d’informàtica. S'utilitzaran altres espais de l'escola com el pati.

Nivell d’aprenentatge esperat
Interiorizar continguts curriculars i aprendre a utilitzar les múltiples aplicacions de les TIC,  mantenint un diàleg obert i tolerant, valorant i respectant el treball propi i dels altres.

Tipus d’activitat
Activitat específica vinculada al Medi Natural

                                ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O DEL CAS            
Tecnologies utilitzades
Ordinadors amb sistema operatiu XP, connexió a internet, cercadors d’informació i imatges (Google), Power Point), Blog (gmail Blogger), Prezi, 2.0 Flower Maker, Visualitzacions (Youtube). processador de textos (Word), càmera digital amb format de vídeo, PDI, projector, presentació

Raó per la qual es fa servir
-Per motivar i focalitzar la atenció en el treball medit per les TIC, per aconseguir un aprenentatge significatiu.
-Dotar de funcionalitat als coneixements adquirits.
-Incrementar l’autonomía personal

Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)
S’apropa a l’alumnat a l’àmbit de la tecnologia i la comunicació amb tasques cognitives, on es treballa l’atenció, la concentració, la memòria, el processament visual, el llenguatge i les actituds positives de cooperació i col·laboració.


---
Dificultats trobades
Grup massa nombrós per donar una resposta adequada i no diposar d’una persona de suport que pugui atendre les diferents necessitats de l’alumnat. Poc temps per disposar de l’aula d’informàtica i internet lent.
---
Ajuda/col·laboració emprada
Cap
---
Rol del professor
Guia del procés d’aprenentatge i ajuda quan els participants ho manifestaven.

Rol de l’estudiant
Agent actiu i protagonista de tot el procés d’aprenentatge.


                                                            RESULTATS                                
Observacions
- És un grup mogut i l’aprenentatge a través de les Tic és un punt motivador.

Avaluació dels aprenentatge
-Observació directa, per part de la mestra de l’alumnat de l’aula en els diferents moments de desenvolupament del projecte:

-Avaluació inicial: s’avalua en una conversa (activitat 1) els coneixements previs del alumnes.

-Avaluació formativa: durant tot el procés observarem el desenvolupament de les activitats i farem un seguiment del procés d’aprenentatge.

-Avaluació final:  s’observarà si els alumnes han variat els seus coneixements inicials, si hi ha hagut canvi conceptual. (activitat de gravació del vídeo, activitat 10)


A més a més també avaluem la nostra tasca com a docent/psicopedagoga al llarg del desenvolupament del projecte.

Lliçó apresa pel professor
L’aprenentatge ha d’estar orientat i donar resposta a les vertaderes necessitats del nostre alummnat: ha de ser significatiu, funcional i motivador perquè aquest quedi realment inscrit en les seves històries de vida.



2. HISTÒRIA COMPLERTA:

Entrevistador: Bona dia, he sabut que ha portat a terme un projecte que tenia com a eix vertebrador l’ús de les Noves Tecnologies. Què em pots dir sobre això?

Professora: Hola, sí, fa unes quantes setmanes he portat a terme un projecte en el que he fet servir les TIC com a mitjà per arribar a aconseguir un aprenentatge significatiu al meu grup classe de P5.

Entrevistador: Tinc entès que es va partir d’una necessitat real que va sorgir en el sí de la vida quotidiana de l’infant, en base a un problema proper i pertinent. concretament com i on va sorgir?

Professora: El problema sorgeix després d’una experiència escolar on s’ha treballat la rosa de Sant Jordi a partir de les diferents àrees de coneixement (medi, matemàtiques, llengua, plàstica). Els alumnes continuen interessats en el món de les flors i una dia una nena va portar una margarida a classe que havia collit del pati i em  va preguntar si aquesta floreta també vivia a la primavera. A partir d’aquí, van ser els alumnes els qui van iniciar el procés de cercar i trobar la solució al problema que havia sorgit. 

Entrevistador: El projecte s’ha realitzat en un àmbit formal, oi?

Professora: Sí! Exactament.  El projecte s’ha dut a terme en un context escolar a les aules de l’escola. Sóc mestra d’educació infnatil i treballo a l’escola i es per això que vaig considerar oportú duu a terme el projecte en el amteix context.

Entrevistador: Quant anys tens d’experiència com a mestra d’esducació infantil?

Professora: Com a mestra poc, fa 4 anys que exerceixo.

Entrevistador: Quin ha estat el paper que han jugat les TIC en el procés d'aprenentatge?

Professora:En aquest context, la tecnologia no sols ha exercit funcions de presentació i exercitació o pràctica, sinó una diversitat de funcions que han anat des de la comunicació, a la possibilitat d’expressió i elaboració de documents expressius; el seu paper més significatiu ha estat el de la creació d’entorns diferenciats i específics per a l’aprenentatge.

Les TIC s’han observat no únicament com a instruments transmissors d’informació, sinó com a eines de l’intel•lecte que, en interactuar amb aquelles, han permès analitzar i comprendre la realitat, representar i expressar els nostres coneixements, i han possibilitat l’expansió de les nostres funcions i habilitats intel•lectuals per poder adquirir noves competències cognitives. En altres paraules,  les Tic s’han convertit converteixen en instruments de potenciació impulsors d’habilitats cognitives.

Entrevistador: Quin era el nivell d’aprenentatge que esperaves?

Professora: Pretenia que els alumnes ampliessin i reestructuressin els seus coneixements previs i aprenguessin significativament mitjançant les TIC. Volia promoure un aprenentatge constructiu, actiu, col•laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.

Entrevistador: I com ha estat possible l’avaluació del procés i d’aquesta diversitat d’aprenentatges?

Professora: M’he basat en una avaluació inicial, per tal de detectar els coneixements previs de l’infant, formativa, a través d’una observació sistemàtica i sumativa per tal de comprovar si ha adquirit l’aprenentatge que es pretenia a través d’una activitat de síntesi. La unió d’aquestes avaluacions és la clau per avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge. També

Entrevistador: Quin va ser el teu rol al llarg del projecte?

Professora: Doncs, he actuat com a mediadora entre els continguts i l’aprenentatge de l’alumne, tot adoptant una funció d’acompanyament i suport flexible.

Entrevistador: I el rol de l’alumne?

Professora: Va actuar com a constructor, descobridor i creador del seu propi aprenentatge, tot adoptant una actitud activa, d’implicació i motivadora al llarg del projecte.

Entrevistador:  Quines han estat les dificultats amb les que t’has trobant al llarg del projecte?

Professora: Durant el projecte m’han faltat recursos personals per atendre a les necessitats de l’alumnat.

Entrevistador: Per últim i ja per acabar quina lliçó has après amb tot això? Quina recomanació faries a d’altres mestres?

Professora: Doncs, la lliçó que he après ha estat que l’aprenentatge ha d’estar orientat i donar resposta a les vertaderes necessitats del nostre alummnat: ha de ser significatiu, funcional i motivador perquè aquest quedi realment inscrit en les seves històries de vida. En aquest context, les Tic poden ser eines clau com a mitjà per desenvolupar tots aquests aspectes que semblen obvis però que no sempre es duen i tenen en compte a la pràctica educativa.

Entrevistador: Gràcies per l’entrevista. Ara ja tin una idea més complerta del projecte.


Bibliografia:

Cabero, J. (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Mòdul 1 i 2. Barcelona UOC

 Jonassen, D (2003) TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona U


Jonassen, D(2003) Casos, Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Mòdul 4. Barcelona UOC