¿No
creieu que la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu
que doni sentit a les activitats?
Aquesta
és una de les preguntes que es van plantejar a l’hora d’iniciar aquest
projecte.
Sens
dubte, un problema significatiu ben formulat i contextualitzat és una
bona plataforma sobra la qual construir coneixement. Així, quan se’ns
planteja un problema se’n crea una representació mental, seguidament es
produeix una manipulació activa de l’espai del problema, es representen els
seus components i dimensions, es generen hipòtesis i, finalment, s’arriba a les
conclusions. Es tracta d’una construcció progressiva i compartida de
coneixement actiu.
L’aprenentatge basat en problemes és una metodologia didàctica per descobriment guiat, mitjançant la qual els alumnes construeixen el seu coneixement sobre la base de problemes de la vida real. Durant la posada en marxa d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen un aprenentatge del seu propi coneixement, elaboren un diagnòstic de les seves pròpies necessitats d’aprenentatge (metacognició), comprenen la importància de treballar cooperativament i col·laboradora, aprenen de la interacció amb els altres membres del grup, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació, actitud crítica i, en definitiva, les competències necessàries per assolir els objectius establerts.
En els darrers temps, i en el camp de l’educació, hi ha una forta aposta pel constructivisme i l’aprenentatge centrat en l’alumne de forma que sigui aquest/a el/la que construeixi el seu propi aprenentatge a través de tècniques i metodologies que ho afavoreixin, basant-lo en coneixements previs (organitzadors), presents i passats, que ja té assolits. Dins d’aquest corrent, Jonassen considera que és la construcció de models mitjançant la informàtica, l’activitat tecnològica la que més pot contribuir al canvi conceptual i al desenvolupament de models mentals. ¿Com es produeix la construcció de models mentals? Es tracta d’una reorgantizació extrema de les estructures del coneixement. Això succeeix gràcies a un desafiament de tota l’estructura existent i només té lloc si és intencional, conscient de que l’estructura existent no és adequada. El canvi conceptual intencionat és fruit de la voluntat d’integrar la nova informació contradictòria amb el que l’alumne ja sap , en comptes d’ignorar-la.
Al treball que es presenta a les següents pàgines, es mostra com a partir d’un problema significatiu que ha sorgit a l’aula, s’han seleccionat uns objectius d’aprenentatge a assolir i s’ha realitzat un petit pla d’acció amb unes quantes activitats a dur a terme que han comptat amb el concurs de les TIC i alguna orientació sobre la manera d’avaluar la consecució de l’aprenentatge per tal de donar resposta al problema sorgit.
L’objectiu ha estat aconseguir
un aprenentatge significatiu mitjançant
la mediació de les TIC i dintre de la
concepció constructivista de l’aprenentatge basat en la resolució de problemes.
2. DISSENY DEL
PROJECTE
A continuació, es presenta l’estructura
i el format de la fitxa del projecte tot ampliant i detallant el disseny,
especialment la fonamentació científica.
PROJECTE: DE FLOR EN FLOR
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS
|
-Aprenents: 25 alumnes P5
-Mediadors: tutora de l’aula, psicopedagga del centre
|
DESCRIPCIÓ DE
|
- Tecnologia mediadora: ordinadors amb
connexió a Internet, canó i projector, PDI (pissarra digital), càmera de
fotos amb vídeo integrat, pen drive.
- Programari utilitzat:
-power-point, o una
presentació multimèdia amb profusió de fotos interactives, vídeos
incorporats, enllaços a pàgines web (Prezi).
-JClic
-Programa acolorir flors: 2.0 Flower Maker
- Programa editor de vídeos: Movie Maker
|
ANÀLISI
DEL PROBLEMA (JONASSEN)
|
Arriba la primavera i, després de treballar la rosa de Sant Jordi des de
diferents àrees, els nens i nenes volen saber quines altres flors trobem en
aquesta època de l’any. Partim d’una
pregunta que porta implícit l’objectiu del projecte.
Segons Jonassen podriem considerar que:
-Ens trobem amb un problema mal estructurat ja que es troba en
l’activitat diària i requereix la integració de diversos camps de contingut
que no esta restringit. Els alumnes han d’estar preparats per treballar de
forma conjunta amb la resta de companys, han d’estar preparats per adquirir
nous coneixements, nou vocabulari i descobrir el medi.
-Els objectius que es plantegen estan directament relacionats amb
el tema, conèixer les diferents tipologies de flors, com són (les seves
parts, els seus colors, formes, mides), com creixen, on les trobem, quines
plantes trobem a altres països a la primavera, el procés de pol•linització.
Els objectius estarien relacionats amb les qüestions i dubtes plantejats pels
alumnes.
-El problema pot resultar complex perquè el nombre de temes que
actuen són amplis. La mestra haurà de saber sintetitzar i acotar els temes a
partir de la demanada de l’alumnat.
-Pel que fa a l’especificitat de camp es tracta d’un problema
contextualitzat i integrat, parteix dels interessos dels alumnes i d’una
vivència propera.
-És un problema que usa regles ja que es té un propòsit clar que
és restrictiu però no restringit a un procediment o mètode específic.
-Les habilitats que necessiten serien les
lingüístiques i les digitals, les primeres degut a que al haver de buscar
informació, han d’adquirir nou vocabulari i les segones ja que han de buscar
la informació a través d’Internet i han de saber utilitzar l’ordinador així
com la càmera fotogràfica. Altres habilitats que necessitarien serien la de
síntesi, cooperació i
|
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
|
-El problema sorgeix després d’una experiència escolar on s’ha treballat
la rosa de Sant Jordi a partir de les diferents àrees de coneixement (medi,
matemàtiques, llengua, plàstica).
-Els alumnes continuen interessats en el món de les flors i una dia una
nena porta una margarida a classe que ha collit del pati i pregunta si
aquesta floreta també viu a la primavera. A partir d’aquí, són els alumnes
els que decideixen investigar i buscar la solució al problema que ha sorgit.
|
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
|
-Es desenvolupa a una escola pública d’Educació Infantil i Primària.
-Concretament a l’aula d’infantil 5 anys (P5). Les activitats es
fan dins l’aula ja que disposa de pissarra digital, a l’aula
d’informàtica i també al pati, on es fotografien les flors que
tenim.
-També es podria considerar la idea de sortir de l’escola ja que es troba
en un entorn rural.
-L’alumnat està familiaritzat amb l´ús de les TIC i la gran majoria
d’alumnat té connexió a Internet a casa. Al primer i segón trimestre han
utilitzat els ordinadors del centre i ja s’han
dut a terme altres activitats on s’ha utilitzat la pissarra digital de
l’aula. La participación del centre i les famílies amb l’ús del Blog del centre
és molt activa.
|
CARACTERÍSTIQUES DEL APRENENTS
|
-Es tracta d’un grup de 25 alumnes amb 12 nens i 13 nenes.
-Hi ha una nena marroquina que
està al centre des de P3 i un nen amb dificultats en comprensió i expressió
oral (actualment rep el suport de la logopeda 1h dos cops per setmana). És un
grup participatiu, força mogut i actiu.
- El grupe està acostumat a treballar per projectes de treball, en
activitats en grups col•laboratius així com a utitlitzar les TIC en el dia a
dia.
- És un grup molt potent a nivell de contingut però que a vegades mostra
problemes conductuals. L’ús de les TIC és ideal a l’hora de promoure la
motivació en l’adquisició de nous aprenentatges de manera interactiva. El
grup mostra interés enfront noves activitats i eines d’aprenentatge.
|
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR
|
Competència d’aprendre a aprendre:
- Prendre consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i
coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal.
- Adquirir un pensament estratègic, capacitat de cooperar i el maneig
eficient de recursos i tècniques de treball per transformar la informació en
coneixement propi.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual:
- Tractament de la informació i competència digital.
- Competència d’autonomia i iniciativa personal.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
- Competència social i ciutadana.
Competències metodològiques:
- Tractament de la informació i competència digital
- Gestió de la informació usant suports com les Tic com a element
essencial per a nformar-se, aprendre i comunicar-se.
Objectius específics d’aprenentatge
-Conèixer les diferents plantes de la primavera
-Conèixer i identificar les seves característiques (parts, forma, color,
mida)
-Conèixer el procés de creixement d’una flor i el procés de
pol•linització
-Trobar informació en diferents contextos.
-Utilitzar les eines tecnològiques de forma adequada
-Ser capaç de planificar, organitzar i prendre decisions.
Capacitats: Desenvolupar habilitats de
comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels diferents
llenguatges i mitjançant l´ús de les tecnologies.
|
CONTINGUTS
|
Conceptuals:
- Característiques de les diferents flors de la
primavera
- Identificació de les seves parts, colors
- Les fases del creiexement de les flors
- El procés de pol•linització.
Procedimentals:
-Utilització de les eines informàtiques
-Recerca d’informació mitjançant les TIC
- Ús del JCLIC
Actitudinals:
-Tenir una actitud positiva i cooperativa amb els
companys
-Participar activament en el treball cooperatiu
- Tenir en compte les pautes-guia de la mestra en la
realització de les activitats
-Tenir una actitud motivadora per obtenir un
aprenentatge significatiu
-Tenir cura dels materials que s’utilitzen i també
de les eines com l’ordinador, la impressora i la càmera digital.
|
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I PAPER DE LES TECNOLOGIES
|
Seqüència d’activitats:
Sessió 1:
Treball de debat grupal: Què sabem i què volem saber?
Sessió 2: Treball de debat grupal: Com ho
podem saber? Propostes de cerca d’informació, estratègies de resolució de
problemes, aparició d’hipòtesi sobre el problema.
Sessió 3: Anàlisi de la informació aportada
per cada alumne a la classe i classificació del material suport i les fonts
utilitzades. Posada en comú i organització, anàlisi i interpretació de la
informació aportada.
Sessió 4: Visita del jardiner de l’escola:
Xerrada sobre alguns dels aspectes que ens ajuden a resoldre el nostre
problema inicial.
Sessió 5: Observació les diferents flors
del jardí del pati. Fem fotos amb les càmeres fotogràfiques i parlem sobre
elles a l’aula amb el canó i la pantalla.
Sessió 6: Veiem a la pissarra digital el
conte de l’Avella Ballaruga. Tractem el procés de pol•linització.
Sessió 7: Creem la pròpia flor amb
l´aplicació informàtica 2.0 Flower Maker que ens permet combinar diferents
formes de pètals, colors, mides.
Sessió 8 i 9: Creació del vídeo: La primavera
ha arribat i moltes flors ens ha aportat. Els alumnes es graven entre si i
expliquen què han après sobre les flors de la primavera.
Sessió 10. Què hem aprés? Conversem sobre el
que hem aprés del tema.
La mestra finalment recull en un vídeo les activitats, les
filmacions i els documents que s’han recollit i s’entrega còpia a cada
alumne.
Paper de la tecnologia:
-En aquest context, la tecnologia no sols exerceix funcions de
presentació i exercitació o pràctica, sinó una diversitat de funcions que van
des de la comunicació, a la possibilitat d’expressió i elaboració de
documents expressius; el seu paper més significatiu és la creació d’entorns
diferenciats i específics per a l’aprenentatge.
-Les TIC s’observen no sols com a instruments transmissors
d’informació, sinó com a eines de l’intel•lecte que, en interactuar amb
aquelles, permeten analitzar i comprendre la realitat, representar i
expressar els nostres coneixements, i possibiliten l’expansió de les nostres
funcions i habilitats intel•lectuals per poder adquirir noves competències
cognitives: les Tic es converteixen en instruments de potenciació impulsors
d’habilitats cognitives.
|
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DE LA PROPOSTA
|
Amb aquest projecte s’espera que
els alumnes ampliïn i reestructurin els seus coneixements previs i aprenguin
significativament mitjançant les TIC. Tot ell s’insciu dins la teoria sobre el
desenvolupament de l’aprenentatge significatiu i l’enfocament constructivista
on es promou un aprenentatge
constructiu, actiu, col•laboratiu, intencional, conversacional,
contextualitzat i reflexiu.
Es considera que la persona dóna sentit a allò que l’envolta i construeix
representacions mentals mitjançant activitats interpretatives i cognitives.
De la mateixa manera que cadascú construeix el seu propi coneixement, cadascú
té una visió personal sobre allò que estem interpretant i és en les
interaccions on es construeix el vertader coneixement.
Cal tenir en compte que allò que per a nosaltres és significatiu, depèn
de les nostres necessitats i intencions. El modelatge i la resolució de
problemes són activitats constructivistas que poden portar a un aprenentatge
significatiu i poden rebre el suport efectiu de la tecnologia.
Tal com diu al mòdul de l’assignatura Jonassen, el constructivisme es
basa en la construcció del propi aprenentatge a partir d’experiències i
situacions reals. En aquest cas, a partir dels coneixements previs de
l’alumnat (què sabem) i dels seus interessos (què volem saber) són els propis
nens i nenes els qui construeixen el seu propi aprenentatge a partir dels
recursos que els hi proporciona la mestra i la interacció amb els materials,
el medi i els companys i companys. D’aquesta manera, la motivació es
converteix en un element d’alt valor per assolir l’aprenentatge significatiu.
|
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
En el cas de la metodologia que ens
ocupa l’aplicació de l’aprenentatge basat en problemes hi ha diversos
aspectos de l’avaluació que cal tenir en compte com:
PER QUÈ
AVALUEM:
-
Per a ensenyar millor i optimitzar les
pràctiques educatives (per tant, avaluem també els processos)
-
Per facilitar que els alumnes es
coneguin a si mateixos (metacognició)
QUÈ AVALUEM:
-L’adaptabilitat dels
alumnes.
-Les habilitats de l’alumnat.
-La flexibilitat mostrada per l’alumnat en l’activitat.
-El procés que porten a terme els alumnes
-L’actitud a l’hora de realitzar les activitats
-La relació i cooperació amb els companys
-L´ús de diferents eines tecnològiques
-Les estratègies de resolució
utilitzades
-La significativtat i funcionalitats
dels nous coneixememnts adquirits a aprtir dels objectius establerts
A més a més també avaluem
la nostra tasca com a docent/psicopedagoga a l’hora de:
-Satisfer els objectius claus del
projecte
-Facilitar el desenvolupament d’habilitats
competencials i significatives
- Aconseguir que els alumnes
entenguin el problema i el procés a seguir per tal de resoldre-ho
conjuntament.
-Construir habilitats de raonament
- Promoure la utilització
d’estratègies i recursos TIC variats
- Afavorir l’alumnat a utilitzar
tasques –i treballar habilitats– de
raonament com avaluar, resumir,
comparar, sintetitzar.
Exemple Criteris d’avaluació: ( Els criteris estan presentats
a l’alumnat al principi de l’activitat així com el per què de l’activitat.
Aquest activitat ens ajuda a... ens serverix per.. està en relació a...)
A nivell individual alumnat:
- Exposa de forma clara els coneixements assolits sobre el tema.
- Planifica, organitza i pren decisions.
- Coneix les característiques de les diferents flors
- Reconeix les Tic com a eines per a obtenir, compartir, transformar
aprenentatges
- Mostra curiositat i iniciativa per descobrir i trobar respostes a la
qüestió plantejada.
- Té iniciativa i es troba motivat a l’hora de fer les gravacions dels
companys
- S’implica i està motivat durant tot el procés.
A nivell grupal:
- Van formular hipòtesis?
- Van
localitzar idees clau i conceptes per a la recerca?
- Van
connectar la informació trobada amb el problema?
- Van
relaborar les idees que havien generat?
- Van generar
idees i temes de recerca addicionals?
- Van
participar tots?
QUAN AVALUEM:
L’avaluació
es portarà a terme durant tot el projecte i procés d’aprenentatge i es percep
com a element d’autoanàlisi.
-Avaluació inicial: s’avalua en una conversa (activitat 1) els
coneixements previs del alumnes.
-Avaluació formativa: durant tot el procés observarem el desenvolupament
de les activitats i farem un seguiment del procés d’aprenentatge.
-Avaluació final: s’observarà si els alumnes han variat els
seus coneixements inicials, si hi ha hagut canvi conceptual. (activitat de
gravació del vídeo, activitat 10)
|
TEMPORALITZACIÓ
|
El projecte es realitzarà durant quatre setmanes: Les dues últimes
setmanes de maig i les dues primeres de juny. Es faran 10 sessions d’una hora
aproximadament repartides de la següent manera:
Sessió 1: Què sabem i què volem saber? Recull en doc word. 19 de maig
Sessió 2: Escrivim mail a les
famílies. 21 de maig
Sessió 3 : Anàlisi de la informació obtinguda en diferents suports. 26
de maig
Sessió 4: Veiem pissarra digital conte L’Avella Balllaruga. 28 de maig
Sessió 5: Observació de les flors
del pati. Les fotografiem i projectem amb projector. 30 de maig
Sessió 4: Xerrada del jardiner de l’escola. 2 de juny.
Sessió 7: Creem la pròpia flor amb l´aplicació informàtica 2.0 Flower
Maker. 3 de juny
Sessió 8 i 9: Creació del vídeo: què hem après. 4 i 5 de juny
Sessió 10: Conversa i tancament del projecte 6 de juny
|
3. MAPA CONCEPTUAL: A continuació podem veure el mapa conceptual que mostra
on se situa l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i
l’aprenentatge significatiu:
CONCLUSIONS PROJECTE:
En aquest context, al
llarg del projecte he pogut veure com la tecnologia s’ha convertit en una eina
clau que ha transformat la manera en la que hem adquirit els aprenentatges que
es requerien per poder donar resposta al problema plantejar de manera que l’ús
de les TIC han fet evolucionar les competències personals de l’alumnat de
manera activa. Els alumnes s’han mostrat motivats a l’hora d’utilitzar les
diferents eines tecnològiques com l’ordinador i la pissarra digita i han
integrat l’ús d’aquestes en la dinàmica del dia a dia.
Gràcies a elles hem
pogut establir processos reflexius a partir de tota aquella informació que han trobat de manera autònoma (a l’escola
i a casa), que s’han fet seva i que l’han integrat de manera significativa als
seus coneixements anteriors i en un entorn cooperatiu amb la resta de
companys/es. Penso que ha estat molt ric el fet que cada alumne tingués
l’oportunitat de fer la pròpia cerca d’informació per posteriorment
compartir-ho amb la resta del grup, contrastar-ho amb altres informacions,
consensuar i, finalment transformar, modificar i ampliar els esquemes de
coneixememnt mica en mica.
Les TIC
a més a més han permès als alumnes treballar a partir de materials rics
com poden ser documentals específics de la pol·linització de les abelles i a
més a més han facilitat la participació i la comunicació mitjançant els mail i
el blog de l’escola amb les diferents fases del projecte.
Valoro molt positivament
el fet d’haver trobat un problema significatiu, el qual ha estat de gran
interès per haver sorgit del propi alumnat i posteriorment entre tots també
haver construït el procés i les diferents eines, recursos i materials que ens
han donat les claus a l’hora de resoldre el problema plantejat inicialment.
Aquesta darrera
activitat, que engloba totes les bases teòriques treballades a l’assignatura
fins al moment, m’ha permès resoldre de forma pràctica un problema dins el
context escolar i m’ha donat l’oportunitat de valorar la importància de l’ús de
les Tic dins els processos d’ensenyament i aprenentatge i com aquestes poden
potenciar el disseny, l’anàlisi i l’aplicació de situacions que promoguin
l’aprenentatge significatiu.
Així més que adquirir
nous continguts que ja els havia assolit anteriorment amb l’estudi del material,
he pogut lligar teoria amb pràctica i he pogut inscriure la teoria en la tasca
docent diària. He assolit noves estratègies de treball amb eines tecnològiques
dintre del context en el qual treballoi he après a integrar l’ús de les Tic en
el disseny de les activitats del dia a dia no com una excepció sinó com una
realitat viva i funcional en l’adquisició de coneixements de l’alumnat.
Amb aquest treball s’ha
intentat potenciar el creixement intel·lectual, afectiu i social dels nens i
nenes del grup classe, tenint en compte les seves necessitats, les seves
demandes, els seus avenços. S’ha dut a terme un seguiment guiat, de manera que
he fet de guia però han estat els alumnes els qui han anat construint mica en
mica el seu camí, cadascú al seu ritme i segons els seus interessos.
Finalment, dir que s’ha
portat a terme una metodologia constructivista en la que els objectius
pedagògics han estat centrats en l’alumnat, els continguts no han estat una
fita sinó una guia, com un instrument al servei del desenvolupament evolutia,
de manera que les activitats que s’han porposat han estat aquelles a partir de
les quals es treballava l’anàlisi, el descobriment, la interacció social i
s’han tingut en compte les experiències anteriors dels nens i nenes per a
comprendre els continguts tractats i poder potenciar així l’aprenentatge
significatiu.
CONCLUSIONS SOBRE EL PROPI CANVI CONCEPTUAL:
El projecte m’ha permès tenir una bona experiència amb l’ús de les Tic, he
ampliat coneixements teòrics, pràctics i el que per mi era més important: m’ha
permès aplicar i posar en marxa a la pràctica educativa els coneixements
adquirits fins al moment a l’assignatura i m’ha donat l’oportunitat d’integrar
i tancar de forma rodona l’assignatura.
Per això, si fem una retrospectiva en el temps, m’adono que hi ha hagut
un canvi conceptual en el meu model mental i que aquest ha crescut en nombre de conceptes i relacions. S’ha produït una clara reestructuració
dels conceptes i un canvi conceptual. Més que paraules,
cal observar dues mostres significatives d’això que són: les diferències entre
el mapa inicial i els altres mapes que he anat construint i tot allò que
recullo en aquest mini projecte.
Quan
vaig iniciar l’assignatura, vaig començar a tractar el tema de les noves tecnologies
des de la perspectiva del determinisme social. A més a més considerava que tot
i la forta presència de les noves tecnologies a la nostre societat, aquestes no
eren imprescindibles. Ara, i després de veure el resultat dels diferents mapes, considero molt important parlar de la nostra societat com la
societat de la informació, aquella que inclou la tecnologia educativa arrel de
l’ús de les TIC en l’educació.
Els
mestres en l’educació actuem com a transmissors de coneixements i ho fem mitjançant
estratègies i eines que siguin productives pels alumnes, eines que els motivin,
i és això el que s’aconsegueix mitjançant les noves tecnologies. La tecnologia
educativa és per tant, fruit de la societat en la que vivim i és una de les
eines per aconseguir que l’educació sigui cada cop millor i més productiva pels
alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario