Quan vam començar el curs, em va sorprendre molt el fet que fóssim 6 esquerrans a classe: la Cèlia, la Mireia, el Miquel, l’Anna, la Susana i jo.
Entre un 10 i un 15% de la població és esquerrana i sempre s’ha dit que aquests tenim un vincle especial amb l’art. Sigui casualitat o no el nostre cas, he buscat algunes cosetes sobre el tema.
El cervell està organitzat de manera que l’hemisferi esquerra és el que està vinculat al control de la mà dreta mentre que l’hemisferi dret ho està amb la mà esquerra. A l'hemisferi dret se li atribueixen les qualitats espacials i visuals ( la facultat d'imaginar a l'interior figures i formes, memòria visual), la creativitat, el llenguatge mímic, les emocions, el control de l’expressió, la sensibilitat musical i el talent artístic en general. Així alguns estudis han demostrat la propensió dels esquerrans cap a l'art i l'arquitectura. No s'explica el per què, però hi ha més estudiants esquerrans en escoles d'art que en les d'un altre tipus d'estudis. Alguns inclús s’atreveixen a dir que els esquerrans tenen més facultats artístiques. Evidentment, això no vol dir pas que els dretans no en tinguin.
També es diu que els dretans processen la informació de manera “seqüenciallineal” en la que un esquema ha de completar el seu processament abans de començar amb el següent. En canvi els esquerrans processem la informació amb “simultaneïtat visual”, on diferents esquemes es processen simultàniament.
Aquesta és una llista d’alguns esquerrans i grans artistes de diferents disciplines: Miguel Ángel, Raphael, Leonardo da Vinci, Paul Klee, Henri de Tolouse, Paul Latrec, Rubens, Pablo Picasso, Kurt Cobain, Phil Collins, Jimi Hendrix, Paul McCartney, Ringo Starr, Robert Schumann, Beethoven, Mozart, Pau Casals, Bob Dylan, Charlie Chaplin, Greta Gràcia, Cary Grant, Harpo Marx, Marilyn Monroe, Robert Redford, Keanu Reeves i Bruce Willis.
Veient aquest vídeo d'un nen de només 3 anys interpretant i vivnt d'aquesta manera la música em fa pensar que certes persones neixen amb un do que no tots tenim. Veieu el final del vídeo, és una meravella!!
“Imagínense por un momento que cuando escucho música yo viera colores y o imagínense que sintiera formas, triángulos, cuadrados, cuando estoy saboreando una pera o una manzana o imagínense por el contrario, que siento un sabor determinado cuando me hablan, cunado oigo palabras. Bueno si yo fuera así no cabria ninguna duda que soy sinestésico."
“Es posible que todos nosotros incluso como adultos tengamos estas conexiones entre los sentidos pero sólo algunos de nosotros somos conscientes de ello. De modo que por ejemplo, cuando oímos una expresión como una corbata chillona o un comentario ácido todos entendemos lo que significa porque todos en cierto modo tenemos esas conexiones.”
"Para la mayoría de músicos el pentagrama, las notas, forman parte de un lenguaje sonoro, en esos signos son capaces de leer melodías, pero para algunos además contienen colores y formas geométricas incluso paisajes que les ayudan a encajar cada compás como si fuera una pieza de puzzle. A lo largo de la historia ha habido muchos artistas que se han valido de su sientesia para mejorar sus procesos creativos. Es el caso del músico de jazz Miles Davis o el pintor ruso Kandinsky que decía que podía pintar sinfonías.”
El neurocientífic David Eagleman, director del Laboratori per a la Percepció i l'Acció de University of Texas Medical School en Houston va al programa de Redes per parlar d'aquest tema.
Aquesta tarda estava pensant en el concepte de les emocions i per casualitat he anat a parar a aquest vídeo que m'ha fet sentir-ne moltes. Us deixo aquí l'enllaç i espero que us agradi, a mi m'ha arribat molt =)
i després de veure'l he llegit poquet a poquet cadascuna de les paraules
ten ideas apasiónate imagina vuela sueña toca huele escucha mira emociónate relájate siente recuérdate sonríete salta desmelénate se curioso abraza da y recibe deisfruta tómate tu tiempo viaja baila arriésgate inténtalo confia en ti siéntete especial reaprendre motívate ve hacia arriba interésate diviértete juega con tu cuerpo dibuja, esboza evádete vive tu película realiza tu proyecto se curioso vuelve a ser niño siéntete feliz
Qui pot decidir què és allò bell i que és allò no bell?
Penso que la bellesa està en ells ull de qui la mira i que és un concepte molt subjectiu però no en la seva totalitat. Sempre estem influïts per una cultura i per tant, uns cànons de bellesa que interfereixen en la manera en que veiem i valorem el que ens envolta.
Com jo "sóc molt de fràses cèlebres" n'he trobat algunes que m’han fet veure el concepte bellesa des de diferents punts de vista =)
La belleza artística no consiste en representar una cosa bella, sino en la bella representación de una cosa. “Immanuel Kant”
La belleza perece en la vida, pero es inmortal en el arte. "L. Da Vinci "
Opino que lo que se llama belleza, reside únicamente en la sonrisa. “León Tolstoi”
La mitad de la belleza depende del paisaje y la otra mitad del hombre que la mira. “Lin Yutang”
Cada cosa tiene su belleza, pero no todos pueden verla. "Confucio"
Comprender la belleza significa poseerla. "Friedrich Wilhelm Lübkeortal"
¡Dios mío, qué guapa estabas esta tarde cuando hablamos por teléfono! “Sacha Guitry"
L’altre dia mentre xafardejava pel flickr vaig trobar unes fotos que em van sorprendre.
Una tipologia d’art que em va semblar innovadora, feta amb peces de Lego. I jo em pregunto, què en pensarien els autors dels quadres originals? A mi em va agradar.
Crear és fer i desfer, provar, arriscar, innovar, descobrir...
Aquí teniu l’enllaç d’on he tret algunes: http://www.flickr.com/photos/udronotto/sets/72157594520940536/
Quan veig un infant dibuixar em fascina. Sense pensar-s’ho dues vegades les seves manetes s’aferren als colors i comença a fer línies i formes totes tant diferents.. A vegades utilitza una ma, a vegades dues i llavors els joc de colors envaeix el paper. La goma d’esborrar no és necessària i tampoc passa res si es surt de la ratlla. Mentre mira el paper somriu i els seus ulls no perden detall. No hi ha pors, ni prejudicis, regna la llibertat, l’harmonia i l’espontaneïtat. Res és igual. Ell decideix què, com i quan crea. Llavors entenc la frase que diu Rhoda Kellogg: “els artistes es passen la resta de la seva vida intentant tornar a pintar com quan eren petits”. Després reflexiono i penso com és de difícil tornar a ser com érem enfront un paper en blanc i què ràpid ens van prendre aquest tesor que tots teníem.
Aquest és un poema de René Rossero que em va donar una mestra de la carrera i que m’agradaria compartir amb vosaltres per aquesta manera diferent de viure, crear i entendre el món de l’educació, un món del que encara queda molt per dibuixar.
Recorda mestre..
Recorda que...
la fràgil memòria dels teus alumnes, oblida fàcilment allò que han après.
Però la memòria del seu cor, reté de per vida allò que ha sentit i ha viscut.
Si vols educar, procura no omplir el seu cap de coneixements.
És molt millor que omplis els seus cors de valors i de vivències.
Recorda que...
es produeix més calor encenent un llumí que parlant del foc.
Que il•lumines molt més encenent una espelma que descrivint el Sol.
Si vols educar, no imposis els teus camins.
Mostra els teus ideals caminant.
No els ofeguis amb el pes de normes i de preceptes.
Recorda que...
no es pot educar sense amor...
Així doncs, estima els teus alumnes tal com són.
Si estimes i vius sincerament... educaràs sense proposar-t’ho.
Si no estimes, si no vius de veritat... no educaràs per més que ho intentis.
Al veure aquestes vinyetes del pedagog Franceso Tonucci m’han vingut al cap diferents idees que han anat sorgint aquests dies.
Si parlem de l’educació artística com el vehicle d’aprenentatge d’altres matèries, parlem d’una educació alternativa a la que hi ha, d’un model que s’allunya de la gran majoria de les escoles.
Les vinyetes de Frato ens mostren metafòricament el funcionament actual d’aquesta majoria d’escoles- fàbrica que tendeixen a homogeneïtzar els alumnes com si es tractés d’una cadena de producció en sèrie . Infravaloren certes aptituds que mereixen tenir el mateix reconeixement.
Tots i cadascun de nosaltres és diferent i, per tant, necessita d’imputs diversos per desenvolupar el seu potencial. La cadena de producció d’escola- fàbrica en canvi, està limitada a una mateix recorregut i a la producció de dos tipus de coneixement- producte: el matemàtic i el lingüístic. Importants però no únics. Penso que la riquesa es troba en la diversitat de les persones.
En aquest sentit, s’hauria de donar l’oportunitat als infants de desenvolupar al màxim totes i cadascuna de les intel·ligències perquè després tinguessin criteri i triessin amb llibertat, sense conseqüències a posteriori. Però això suposa un canvi de pensament i de manera de fer que no només implica els mestres sinó a la societat en conjunt. El canvi, la novetat, la innovació sempre suposa riscos, barreres, por al fracàs i és per això que s’ha d’intentar trobar un equilibri a l’aula, treballar a partir del donar i rebre, compartir, escoltar, persuadir i sobretot creure-hi.
Una escola que no només educa en l’art sinó que educa a través d’aquest és una escola que el considera el vehicle d’aprenentatge, creu que està lligat a tots els àmbits de l’activitat humana i que per tant, té força suficient com per ser el motor d’aquest aprenentatge global, tant emocional com cognitiu.
“Educar en la creatividad es educar para el cambio y formar personas ricas en originalidad, flexibilidad, visión futura, iniciativa, confianza, amantes de los riesgos y listas para afrontar los obstáculos y problemas que se les van presentado en su vida escolar y cotidiana, además de ofrecerles herramientas para la innovación.”