viernes, 5 de noviembre de 2010

Recorda mestra..



Aquest és un poema de René Rossero que em va donar una mestra de la carrera i que m’agradaria compartir amb vosaltres per aquesta manera diferent de viure, crear i entendre el món de l’educació, un món del que encara queda molt per dibuixar.


Recorda mestre..

Recorda que...
la fràgil memòria dels teus alumnes, oblida fàcilment allò que han après.
Però la memòria del seu cor, reté de per vida allò que ha sentit i ha viscut.
Si vols educar, procura no omplir el seu cap de coneixements.
És molt millor que omplis els seus cors de valors i de vivències.

Recorda que...
es produeix més calor encenent un llumí que parlant del foc.
Que il•lumines molt més encenent una espelma que descrivint el Sol.
Si vols educar, no imposis els teus camins.
Mostra els teus ideals caminant.
No els ofeguis amb el pes de normes i de preceptes.

Recorda que...
no es pot educar sense amor...
Així doncs, estima els teus alumnes tal com són.
Si estimes i vius sincerament... educaràs sense proposar-t’ho.
Si no estimes, si no vius de veritat... no educaràs per més que ho intentis.

EDUCAR ÉS MOSTRAR CAMINS.. AMB AMOR


2 comentarios:

  1. Per mi educar també esdevé conèixer camins amb ells l'important és que ens fem companyia als uns als altres tot caminant, un poema molt bonic.

    ResponderEliminar
  2. Un poema preciós! quina sort que una mestra de la universitat te'l regalés.

    Jo també entenc, bé començo a entendre (perquè no ho vaig aprendre així quan estudiava, però afortunadament l'experiència personal i professional m'ho ha anat descobrint) l'educació com un acompanyament en el camí de la descoberta. I m'encanta la idea que aporta la Mireia que "ens fem companyia els uns als altres"

    ResponderEliminar