Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins,
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins.
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins.
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
Màrius Torres
Uuuuuiiiiiii!!!!!!! Que això ja comença a agafar forma... Ja tenim el camí encetat!
ResponderEliminar"a l’esperança del primer dia del món!"
ResponderEliminaron ningú ens ha etiquetat, quan no sabem què són els prejudicis, amb els que ens estimen i només tenen ulls per nosaltres i prou... que fàcil, tot, eeh!
Però no, si no ho compliquéssim una mica segurament moltes altres coses no tindrien sentit. Conèixer, experimentar, preguntar, equivocar-se, aprendre, ensenyar, valorar, arriscar-se, perdre, guanyar, sorprendre, crear (ho havia de dir)... viure!
Hola Laura!
ResponderEliminarHe trobat això que potser et pot interessar...
ESPECTACLE 'NUBES' AMB LA COMPANYIA ARACALADANZA
http://w3.bcn.es/ab/asia/agenda/controller/0,2314,1653_71861_1,00.html?accio=fitxa_ag&idActe=99400256063&tema_nom0=Nens%20i%20nenes%2C%20actes%20per%20a&tema_nom1=Dansa
Per cert, m'encanta aquesta imatge!